Feed on
Posts
Comments

Es pot fer un poema i trinxar-lo després, fer-ne un trencadís i adherir-lo de forma inconnexa a la base d’un tòtem? Així va quedar desintegrat un bon dia aquest poema, amb la sorna que hi posa la vida, al peu del túmul que vam alçar per al Ferran, un sanglot per a quan les paraules són només per a plorar, un claper de rocs que callen al fons d’un riu.

El tòtem va ser obra de l’artista Jordi Trapero

Tòtem de Jordi Trapero

    En el fons d’una ampolla           

El brogit de l’arribada, amb les maletes

igual que coves reblerts de verema,

el tràfec de les mans tacades de most,

que no paren de moure’s entre pellofes

i raspes, han fet que el nostre ball s’amarés

de temps, del sucre que hem necessitat per

fruitar els espadats abruptes de la nostra illa.

Com es premien els cossos, l’un contra

l’altre, en una orgia de tanins mordent que

pessigava la pell com si fossin ganivets!

I ara que te n’has anat, m’he hagut de tornar

celler, plorar per dins en els replecs del roure,

filtrar de mica en mica el dolor en suspensió.

Només en aquest silenci, només en aquest repòs,

retrobo l’aroma, el buquet i el color de la

nostra verema, només aquí, atrapada

en el fons d’una ampolla.


Leave a Reply

css.php